dimarts, 17 de desembre del 2013

SOS Educació premi a la millor iniciativa ciutadana 2013

Felicitats! Sí, a tu!

Tu no t’has posat el dimarts o dimecres la samarreta groga SOS per exigir un 
Ensenyament Públic de Qualitat? 

Tu no has treballat al teu centre i al teu territori per la unitat de la comunitat 
educativa?

Tu, que no ets part de les persones compromeses de la comunitat educativa,
 estudiant,
 docent o família?

Doncs sí, a tu t’han donat un premi! 


La revista Time Out per votació popular ha distingit SOS Educació com a millor

I qui és SOS Educació? Doncs, som totes nosaltres.

- Tu que llegeixes un bloc que defensa l'Educació Pública i de Qualitat. 
- Nosaltres que hi escrivim. 
- Els infants, joves i persones adultes que estudiem en un centre públic. 
- Totes les famílies que apostem per un model públic, de qualitat, democràtic, d'equitat, inclusiu, participatiu...
 a l'hora de triar l'escola dels nostres fills i filles. 
- Totes les professionals (interines, funcionàries, en pràctiques...) que cada dia donem el millor de nosaltres
 perquè les retallades que pateix l'educació pública no es tradueixin en una retallada en la qualitat que dels
 nostres centres. 
- Totes les treballadores d'educació que ens hem quedat sense feina per culpa de les retallades. 
- Totes les persones que poc o res tenim a veure amb el món educatiu, però que creiem que no hi haurà mai un
 estat del benestar per a totes i tots si no tenim un sistema educatiu públic de qualitat per a tothom...

... Totes som SOS Educació, i totes juntes hem de continuar treballant
 per a donar una resposta unitària i de la tota la societat en Defensa 
d'un dels drets bàsics de qualsevol ciutadana, l’Educació Pública 
de Qualitat des de bressol fins a universitat i més enllà!!

Felicitats!

dijous, 12 de desembre del 2013

ÉS HORA DE JUGAR! 


Dimecres 11 de desembre tenia lloc la Xerrada de Pares i Mares que tractava el tema del  Joc Infantil. 
 Les conclusions són semblants a les que he trobat en aquesta entrevista feta a la Maite Martinez, membre del projecte europeu Juguete Seguro, 
llegim l´entrevista a  http://xtec.cat/ceiplajota/altrespagines/jocijoguines.htm

EL JOC I LES JOGUINES
Els joc i les joguines són temes que interessen i preocupen als pares i mares no només durant els dies de Nadal, aquí oferim una entrevista a la Maite Martínez , i ens pot ajudar a aclarir algunes idees al respecte.
Maite Martínez és diplomada en Magisteri i membre de l'equip tècnic de Juguete Seguro, un projecte europeu que té com a objectiu informar i formar als consumidors, pares, educadors i infants sobre la seguretat de les joguines, el seu ús segur i el seu consum responsable, tanmateix com facilitar eines de defensa dels drets dels consumidors. També és l'especialista d'una empresa especialitzada en projectes educatius que assessoren empreses fabricants de joguines, institucions educatives, associacions i escoles respecte a les possibilitats educatives del joc i les. Tanmateix és col·laboradora habitual de l'Associació Internacional pel dret al Joc (AIDJ) i de l'Associació de Ludoteques de Catalunya.





Per què és tan important jugar?
És una part essencial de l'univers infantil. El joc i les joguines faciliten la trobada dels infants amb el món. Estimulen la seva socialització i funcionen com un element transmissor de cultura. Els posa en contacte amb l'entorn i la cultura en la qual nosaltres vivim i que els envolta.
Jugar amb l'ordinador o la videoconsola també és jugar?
És clar que sí. Amb moderació igual que amb tot. Passar hores fent puntades de peu a una pilota no és sa; llegir compulsivament, tampoc. El mateix passa amb les noves joguines, compleixen la seva funció si s'utilitzen bé…Els videojocs tenen les seves edats, cal deixar-se guiar pels consells i recomanacions que hi ha impreses a les caràtules i també va bé provar-los abans.





Com es valora la seguretat de les joguines?
Per una banda està la idea objectiva: una joguina és segura quan s'utilitza per al que esta pensada. Després hi entra una percepció subjectiva. Per exemple: una bola de vidre d'aquelles que quan es giren cau la neu a les mans d'un nen de sis mes pot resultar perillosa, però no ho és si la seva mare està amb el bebè. Si comparteixen l'experiència, la màgia d'aquest objecte complirà la seva funció.
Quina importància té la presència del pare o la mare en els jocs?
Durant els primers anys de la infància no és tan important. Es tracta de que els pares formin part dels jocs. No cal que els pares siguin experts i estiguin plens d'imaginació i energia, senzillament parlo d'acompanyar els seus fills en el temps i l'espai de joc. A mida que es fan més grans, els pare i la mare poden fer de companys: idear la història de la joguina, ajudar a muntar-ho i, després, deixar que siguin ells els que es submergeixin en el món creat. Aprofito per indicar que el cal evitar és la soledat del nen en el joc. Les consoles, en teoria, provoquen un cert rebuig, però després es venen i compren moltes, però les persegueix la imatge de que el nen juga sol. No ha de ser així, el nen pot jugar en companyia.
Quan de temps ha de passar abans que un nen estreni una nova joguina?
Les joguines es queden velles. No vull dir que es facin malbé, sinó que el nen i la nena creixen i amb ells les seves capacitats i necessitats. Maduren, aprenen coses noves, superen petits reptes i és per això que les joguines poden arribar a avorrir-los…Però la solució no és comprar moltes joguines noves, al contrari, tenir massa joguines dificulta que en gaudeixin. Es poden seleccionar joguines, guardar-les i recuperar-les després d'un temps. I adquirir algun de nou, malgrat que sigui petit, com una nova aventura.
Què cal valorar més a l'hora de comprar una joguina, la seva adequació a l'edat del nen o el desig del nen per una joguina específica?
Deixem-li que opini. Triar una joguina amb un nen et permet compartir amb ell els seus gustos. És una excusa per aprendre a seleccionar i valorar prioritats, ajuda a comprendre que no tot és necessari i que triar una joguina suposa no triar altres sense que això suposi una carència. Li ajuda a assolir una certa responsabilitat: l'ha triat, és seva i n'ha de tenir cura.





A vegades, els pares i les mares pensen que l'edat de la joguina està rebaixada per a les habilitats del seu fill.
I potser tenen raó. Els seus fills són els millors del món…L'edat és una recomanació estimada per experts que el que volen és s'encerti amb la joguina i el seu destinatari. A partir d'aquí, ningú millor que els pares per conèixer el seu fill.
Sense publicitat, els nens triarien altres joguines?
La publicitat ajuda a valorar l'oferta. És necessari conèixer el que hi ha per diferents vies, la televisió n'és una, però també ho són les botigues, les ludoteques o les cases dels amics i familiars de la seva edat.
Continua el sexisme a les joguines?
Continua el sexisme a la societat. Encara avui les joguines masculines premien el valor, el coratge, la força, valors que permeten enfrontar-se al món amb valentia, però a la vegada amb autosuficiència perquè, en general, destaquen valors molt individualistes. En les nenes es potencia el fet d'agradar i estar pendent dels altres. Això només és el reflex d'una societat en la qual el rol de l'home i la dona estan molt estereotipats. Canviem la societat per què després puguin fer-ho les joguines.






Fins quan cal regalar joguines tradicionals?
Al voltant dels sis o set anys s'acostuma a abandonar la joguina tradicional. És en aquestes edats quan els infants se senten més grans i els associa a "jocs de petits". A partir d'aquí es comencen a interessar per les joguines que els fan sentir que s'estan fent més grans com les videoconsoles o els cotxes teledirigits.
El grans també juguen. Triomfarà la tendència a oferir-los joguines d'última generació?
Els més grans han jugat sempre: a les cartes, a jocs de taula. I ho continuen fent. Però el que ara se'ls ofereixi l'oportunitat d'introduir-se en les noves tecnologies és conseqüència de la societat actual. Per una banda, té present que les persones grans estan més actives i viuen més anys i també tenen més poder adquisitiu. Però també mostra la soledat. Mestre que per jugar al tute cal quatre jugadors, aquestes altres joguines estan pensades per jugar sols.





Com a conclusió final d'aquesta entrevista podem extreure que el joc més positiu és el que ens connecta amb el món i amb els altres, que cada edat té uns jocs més adequats, les noves tecnologies poden ser un joc més i que l'excés de joguines no és garantia d'un millor joc, més aviat al contrari. El sentit comú s'ha d'aplicar a tot en aquesta vida i al joc també, ja sigui al dels infants com al dels adults. Juguem plegats, deixem jugar i serem més feliços.
Per trobar més informació sobre el joc i les joguines es poden consultar aquestes pàgines web:
Juguete seguro, informació sobre joguines segures:
- Informació sobre joguines de l'Agència Catalana de Consum:



Aqui trobareu webs de botigues de joguines i jocs educatius a prop de casa


i recorda.... per més llumetes i sorolls que faci la joguina que ENS agrada pel nostre nen, no vol dir que sigui la més adequada ni la més estimulant per ell...potser t´emprenyis perquè gaudeix més amb el paper de regal o la caixa... potser llavors si que has trobat la joguina que l´omple